RECORREGUT   PRIMERA ETAPA   TERCERA ETAPA

SEGONA ETAPA

Borredà - La Pobla de Lillet Temps total: 7h 40m distancia: 22.720m

BORREDÀ (843 m).- Població d'uns 500 habitants amb servei de bar, fonda, telèfon, botigues de queviures, metge i cotxe de línia. El poble fou repoblat durant la primera meitat del segle IX i al segle següent fou cedit a Ripoll. A la parròquia de Santa Maria es venera la Verge de la Popa; la construcció és moderna però conserva restes de la primitiva construcció romànica del segle XI. Sortim de Borredà (bar la Parada) pel carrer de Berga i el camí de la Coma, a la banda oest de la Població.

SANT SADURNí DE ROTGERS (965 m).- A uns 30 metres a l'esquerra del camí, dalt d'un promontori. L'edifici, romànic primitiu (segle IX), està rodejat d'una frondosa pineda; pertany al municipi de Borredà. Les dades més antigues provenen de l'any 888; després de la seva construcció fou transformada, s'engruixiren els murs de la nau fou coberta amb una volta de canó i se li afegí un absis a la part de llevant; el 7 de desembre del 1167 fou consagrada de nou. És un dels més bonics i nobles monuments de la comarca. Prenem una pista que baixa suaument pel vessant sud-oest de la muntanya, pel mig del bosc de pins i roures amb algun faig i mates de ginebró. Bifurcació. Deixem el camí de la dreta que porta a can Torrent, que veiem a uns 150 metres, i anem per l'altra pista.

LA RIBERA DEL CASTELL.- Aquí trobem la carretera de terra que va de Vilada al Castell; la seguim cap a la dreta, passem a tocar de la masia cal Tena i trobem la pista vella del Castell al costat d'unes runes molt embardissades en un revolt de la carretera. L'agafem tot passant per uns prats i pujant lleugerament per un bosc molt humit fins a trobar una vall a la nostra dreta des de la qual veiem les cases del Castell i també un camí carreter que hi mena amb forta pujada. La nostra pista va cap a l'esquerra fins a una pineda on agafarem un corriol (antic camí de bast) cap a la dreta; deixem tots els corriols que trobarem a l'esquerra i a la dreta.

CASTELL DE L' ARENY (954 m).- Hi ha hostal, restaurant (oberts a l'estiu i els caps de setmana) i piscina. Ajuntament d'uns 50 habitants repartits entre diverses masies al llarg de la vall. L'església, dedicada a Sant Vicenç correspon a l'esquema romànic si bé l'edifici, en bon estat, està molt desfigurat i els detalls que es conserven són ben pocs; a la porta de l'entrada encara es poden veure aplicacions de ferro forjat dels segles XI i XII.

Sortim del Castell pel mateix lloc que hi havíem entrat; l'inici de la carretera hi ha una font i al seu costat uns graons per pujar a la parada de dalt, per on passa un sender paral·lel a la carretera. El seguim i als 100 metres comença a pujar. El camí és ben marcat i passa entre pins i boixos; l'altra banda de la vall veiem una gran casa de pagès i al seu damunt l'espectacular tallat de pedra conglomerada. Arribem a un collet, girem a l'esquerra i pugem lleugerament de cara als massissos rocosos. Deixem a l'esquerra un corriol més marcat que el nostre que baixa en direcció a la gran masia que veiem de fa una estona. Després de planejar un xic passem uns graons de pedra; el camí es trenca degut al massís de conglomerat de color gris amb inclusions blanques. Planegem uns metres i tornem a pujar; cada vegada ens acostem més a la gran penya, gairebé tallada en vertical. a vegetació és pobra: roures, boixos i algun pi isolat. Anem pujant pel mig de roures i boixos; al fons, a l'esquerra , veiem el poblet que hem deixat; cada vegada pugem més fort. El corriol passa ben arrambat a la penya i molt costa amunt, va fent revolts per guanyar alçada.

SANT ROMÀ DE LA CLUSA.- Pertany al terme del Castell de l'Areny, comarca del Berguedà. L'església és un notable exemplar del romànic del segle XII; consta d'una única nau amb volta de canó seguit, sense arcs torals, més aviat baixa i lleugerament apuntada; la nau continua amb un elegant absis que s'obre vers el costat de llevant. La gent de la masia es acollidora i amable. Deixem a mà esquerra la carretera que puja de Vilada (10 km); sortim per un camí carreter que segueix la línia de façana de la masia i pugem en direcció oest. Travessem el torrent de can Serres o Cavanelles; el camí per la seva esquerra. Tornem a passar el torrent; a l'esquerra queda cal Serres. El camí puja més fort; deixem pistes forestals a dreta i esquerra. Arribem a una carretera més bona, és una pista forestal arranjada; seguim pujant. Al cap de poc tombem a l'esquerra; el bosc és de pi roig. Arribem a un collet. Passem per la banda oest del Planell de Catllaràs, planegem i aviat comencem a baixar. Deixem a la dreta una pista que va al Pla de Catllaràs. Seguim baixant; la panoràmica de les muntanyes berguedanes és encisadora: als nostres peus veiem el poble de Sant Julia de Cerdanyola, més enllà Guardiola de Berguedà i la vall del Llobregat; al fons, d'esquerra a dreta veiem el Pedraforca, la serralada del Cadí, la Tossa d'Alp, el coll del Pal (pel qual passa el GR 4) i el Puigllançada. Sortim de la pista que revolta cap a l'esquerra i seguim recte per un corriol no gaire marcat i amb molta baixada. Aiguamolls. Als pocs metres travessem una pista forestal i seguim recte per un camí carreter en direcció nord que puja suaument. confluència amb el PR-53, que ve de la Pobla de Lillet pel Catllaràs.

FONT DE FALGARS.- Taules i bancs ben condicionats. Passem a una pista asfaltada que puja per l'esquerra i hi veiem els senyals (pal indicador) de la variant GR 4-2 que ve del coll del Pal tot passant per Bagà i Guardiola. Aquesta variant es descriu en aquesta mateixa publicació. Seguim en direcció al santuari que es veu al davant.

SANTA MARIA DE FALGARS.- La panoràmica que s'albira des d'aquest indret és impressionant; d'esquerra a dreta es pot veure: el pic de la Gallina Pelada, a la serra d'Encija, el Pedraforca, el coll de Tancalaporta, i al seu darrere el Cadí, Puig Tarrés o Cap de Cadí, les Muntanyetes (davant de la Tossa d'Alp), coll del Pal, Puigllançada, Pla del Rus, Puigmal, Gorges del Rus, serra de Montgrony, Taga i Puig Cornador.