RECORREGUT   SEGONA ETAPA   TERCERA ETAPA

PRIMERA ETAPA

Sant Pau de Pinós - Borredà Temps total: 8h 44m Distancia: 30.392m

SANT PAU DE PINÓS.- Agregat del municipi de Santa Maria de Merlés Les notícies més antigues d'aquesta petita parròquia rural daten de l'any 1169, quan fou erigit un temple que constava d'una nau única, rectangular, rematada al costat de llevant per un absis semicircular. L'actual edifici conserva alguns elements de l'època primitiva malgrat haver estat transformat i desfigurat. A l'Edat Mitjana depenia de la parròquia de Santa Maria de Merlès, fins a l'any 1778 en que fou definida com a parròquia independent. Sortim de Sant Pau per una pista, en direcció nord-oest.

CAN MIQUEL.- Hi ha telèfon. Anem baixant i a uns 300 metres passem pel davant de la masia de can Anglada i tres minuts més tard arribem a un encreuament de camins on hi ha un indicador de la masia de can Gervasi, que és a l'esquerra. Seguim recte tot pujant en direcció nord-oest.

ERMITA DEL GINEBRET o de la Mare de Déu de Pinós.- És d'estil romànic (segle XI) i està situada al costat de la masia de Ginebret. El nostre camí segueix tot voltant els camps, després de tornar enrera uns cent metres iniciem la baixada de l'obaga pel mig del bosc.

CASTELL DE PINÓS (runes).- Hi ha algunes dreceres que escurcen algun revolt. Passem pel davant de la masia de la Molina i seguidament travessem el riu Merlés per un pont. A l'altra banda deixem un camí que baixa cap a la dreta i seguim recte. 80 metres després del pont deixem la pista per seguir cap a la dreta en direcció nord-est. Gairebé sempre anem per un corriol encara que, tot pujant per l'obaga de can Torres, s'aprofita algun tros de pista. És un tram molt bonic que va sempre pel mig del bosc. El corriol fa cap a un camí ample, més planer però poc fressat, el seguim cap a la dreta (nord).

SANTUARI DE LA GUARDIA.- Un bon mirador sobre el Baix Berguedà, L'edifici actual de Santa Maria de la Guardia fou erigit el segle XVIII sobre els vestigis de temples anteriors construïts en aquest estratègic emplaçament; encara es poden apreciar restes de dos temples, algun dels quals sembla correspondre a la primitiva església romànica. S'hi venera la imatge de la Mare de Déu de la Guardia. Des del santuari cal retornar uns 50 metres enrera per tal d'agafar el camí ample que baixa en direcció nord. Uns cent metres abans d'arribar a una gran masia hi ha una bifurcació; cal anar cap a la dreta tot seguint un camí molt menys fressat; passem per un bosquet de roures i pins i pels camps de conreu.

SAGÀS.- Creuem la carretera de Gironella a Prats de Lluçanès i passem a frec de l'edifici de l'ajuntament. Dalt, a l'esquerra del camí, queda una masia; pugem un xic i seguim pel camí més ample que va d'aquesta masia a la carretera. Bifurcació. Deixem la pista per un corriol que passa a frec de les parets d'una petita ermita. Trobem el GR 1 (pal indicador) que ve de Ripoll per la dreta i pugem a la carretera de Sant Maurici; la seguim uns 150 metres.

SANTUARI DE SANT MAURICI.- Al davant hi ha un edifici : habilitat com a hostal. Hi trobareu menjar i pernoctància, així com begudes i telèfon (821 1447). L'església parroquial de Sant Maurici guarda la imatge romànica de la Mare de Déu de la Quar; és una bonica talla de fusta policromada que té, aproximadament 1,35 metres d'alt, la qual cosa la converteix en un dels exemplars més alts de la imatgeria romànica catalana de representacions de la Verge. Es una obra de finals del segle XII o principis del XIII. Malauradament unes restauracions modernes i un repintat poc afortunat li han fet perdre l'encant original. Sortim del santuari pel costat de la font i anem per una pista que va en direcció nord. La pista tomba cap a la dreta, la deixem per un camí carreter que puja recte en la mateixa direcció que portàvem; també podem passar per la font, que veiem des de la bifurcació, i pujar després al camí carreter per un corriol. Deixem el camí ample, que va cap a la dreta, per un corriol que puja recte.

SANTA MARIA DE LA QUAR.- D'origen visigòtic, està situat en un estret altiplà en el qual hi havia hagut un antic temple pagà. Les primeres dades històriques provenen del 1069; l'església i la parròquia foren cedides al monestir de Sant Pere de la Portella, el qual hi destina un monjo per tal que el regentés. De l'edifici romànic en resten molt pocs vestigis situats entre les construccions posteriors. Cal destacar el mur en el qual hi ha blocs de pedra quadrats i escantonats a cops de martell, sense polir, que presenta unes obertures similars a unes portes cobertes amb arc de mig punt La imatge romànica és guardada actualment a la parròquia de Sant Maurici En aquest indret hi hagué el castell de la Quar, esmentat en el cens de Pere IV, dins la vegueria de Berga, com a propietat de Galceran de Pinós. Des del coll de la Creu de Jovell el camí segueix per la pista de la dreta i baixa vers el pla de la Quar (direcció nord-est).

COLL DE CIRERS O FORCONS.- Iniciem una forta baixada pel vessant obac tot fent amples revolts pel mig del bosc frondós. Passem pel pont sobre la riera de Mergançol; a l'altra banda iniciem la pujada per una pista que ens portaria a la carretera, però als pocs metres la deixem per un corriol que s'enfila cap a la dreta. Sortim del corriol a la carretera a tocar de les primeres cases de Borredà.