Tricholoma terreum FREDOLIC. Freduluc. Negret
El seu nom popular n'indica l'aparició tardana, a finals de tardor i a principis d'hivern, en els boscos de pins, sovint entre la pinassa mig podrida entre la qual despunta el seu barret gris, gairebé negre, de 4 a 8 cm, amb una mamella central, a sota del qual, porta làmines d'un blanc brut, agrisat. El peu és prim i fibrós i es trenca en un no res; la carn, molt minsa i fràgil, a penes fa olor. Comestible força apreciat en guisats i sopes. Té l'avantatge de sortir en grups nombrosos formant erols i, quan se'n troben, es fa una bona collita en poca estona.

Hi ha espècies pròximes, amb esquames molt negres, fins i tot pel peu, o algunes en les quals tendeixen a barrejar-s'hi coloracions grogues, totes elles comestibles de semblant qualitat. Cal evitar, però, la confusió amb el fredolic metzinós (Tricholoma pardinum ), més robust i més gros, el barret del qual pot fer fins a 20 cm i té el peu ferm i ple (recordeu que el fredolic té el peu fibrós i, comunament, buit), propi de les fagedes i avetoses, pel damunt dels 1.500 m d'altitud.