A Berga la mainada sempre ha jugat a fer Patum. Doneu un tabal i unes manetes a un petit berguedà i repicara les maces o la guita. Si ja és més grandet, tocarà tirabols. Ningú t'ho ensenya, però el salt galopat de travessar la maça, de petit, ja es fa com s'ha de fer. Els Ilapis de I'escola poden improvisar uns fuets de guita i qualsevol tamboret damunt del cap serveix per ballar els gegants.

Per parlar d'una autèntica escola de Patum, cal veure i viure la Patum Infantil, la Patum Xica, la Patum de la Canalla. Apuntar-se, des de fa uns anys les nenes també, poder fer de... i I'any sobre de..., assajar i assajar. Com que s'apren de petits, la Patum ja no s'assaja mai més. De tant en tant, sents algun crit de qui et diu com s'ha de fer millor i endavant. Arriba el divendres. Passada la grandiositat del dimecres i dijous, divendres tot esdevé menut. La canalla aboca la il.lusió d'un any en un sol dia. Però quin dia ! De bon matí les espardenyes de set vetes, a passos també menuts, van a buscar els administradors casa per casa amb tota la Patum a coll. Patum de Iluïment i de la tarda, cada turc, cada nan, cada... tan se val, aquí, cada pas és filigrana. Cada ball i cada salt és transmissió d'una tradició que passa de pares a fills. L'herencia creix enmig d'un camp de gallarets; són els barrets vermells i verds que omplen la plaça. Als plens sempre hi ha algun pare que crema etapes abans d'hora, i mentre els fuets cremen per la cua, les Ilagrimes de la criatura regalimen galta avall.

Ramon Maria Serchs i Pere Artigas. Extret del programa "Corpus 2000"