La festivitat del Corpus té a la comarca del Berguedà un nom propi: la Patum de Berga. Aquesta és una festa emblemàtica no solament per a la ciutat i la comarca, sinó també per a Catalunya.

La Patum consisteix en una representació sacro-històrico-popular a través d'uns personatges mítics i simbòlics que salten i dansen al so pregon d'un tabal acompanyats d'una música enardidora, d'un gran esclat de fuets, i d'una intensa participació del poble.

Sembla que els orígens de la Patum els hem d'anar a buscar en l'època en què cristalitzà la processó del Corpus, entesa però, com a conjunt d'entremesos i figures amb què hom volia enaltir plàsticament el triomf del Sagrament, tal com succeïa en moltes poblacions de Catalunya.

Amb tot, és admès avui dia que alguns d'aquests elements ja existien (algun des de fa molt temps) i que, en el cas de Berga, prengueren el nom de la Bulla (al·lusió al bullici que s'hi crea) i més tard el de Patum, per onomatopeia del so del tabal: pa-tum, pa-tum, pa-tum...

Per tant, sembla que cal situar-ne els inicis a mitjans del segle XIV. Evidentment, la Patum no fou pas instituïda de cop i volta, sinó que de mica en mica s'aniria formant fins a veure's definitivament institucionalitzada i vinculada a la festa del Corpus, com ja s'ha esmentat. Antigament s'havia fet dintre l'església, cosa que fou prohibida l'any 1723. D'aleshores ençà, ha restat com una cosa a part, tot i que mentre es va mantenir la processó del corpus, algunes comparses encara l'acompanyaven.

Voler-ne escatir el significat és difícil. Si regirem els papers d'èpoques reculades, veiem que els significats són al gust de l'època; amb tot, podem dir amb tota certesa que la personificació de la lluita del bé contra el mal hi és constantment. O com diu Mn. Armengou: "No és una representació sacra, ni una dansa popular, ni exclusivament una festa de carrer bulliciosa i primitiva. Però per altra banda, és tot això i encara més coses"

(Text: Àmbit de Recerques del Berguedà. Extret del llibre Guia del Berguedà)