 |
Miquel
Casals i Pinto |
És dur portar la guita i és dur ser el barraire.
Recordo que el primer cop no vaig disfrutar-ho gaire, més
aviat ho passava magre. L'emoció més gran la sento
quan veig a la gent cridar, córrer i disfrutar amb nosaltres.
Particularment els salts dels Tirabol són els que més
disfruto, saltar al compàs de la música acompanyats
per la multitud que gaudeix i balla fins a l'esgotament m'omple
de satisfacció i de ganes de continuar fent gaudir als
presents d'un bon salt. |
 |
Anomenada,
abans, Mulaguita, Mulafera i Mulassa. És un original
monstre infernal de mal classificar. Esbrava la seva ira envestint desaforadament
la gentada que omple la plaça amb una predilecció especial
pels pacífics estadants de la barana. Tradicionalment només
hi havia una guita: la Grossa.
A finals del segle passat van arribar-li els reforços amb la
introducció de la Guita Xica. Aquest entremès evoluciona,
també, acompanyat pel so del Tabal.
TEXT: Escrit per Mn.Josep Armengou l'any 1973
amb la intenció de ser llegit a la Plaça.
| WEB recomanada |
| |
Pàgina web de la comparsa de la Guita Xica de la Patum de Berga, amb fotografies, vídeos i altra informació d'interès.
http://www.guitaxica.com
|
|
|
 |
Notícies
Agenda
El temps 
Inici local |
Vídeo en baixa qualitat
