Berga ha conservat gelosament, excepcionalment, al llarg dels segles, l'autèntic document històric que és la Patum. El ritual que cada any s'executa a la petita plaça de Sant Pere converteix Berga en un nus estricte i enfollit d'homes, foc, música i dansa; una conjunció perfecta que només els bons patumaires saben viure en plenitud, i que es converteix en el símbol que caracteritza i identifica tota una comunitat.

La Patum s'anuncia el dia de l'Ascensió (...). El tabal recorre carrers i places per anunciar que hi haurà Patum. La segona cita té lloc el diumenge de la Trinitat, l'anterior al de la setmana de Corpus. A la plaça Viladomat es proven els petards. És la prova dels quatre fuets, que avui és tècnicament innecessària, ja que els fuets, que abans es feien artesanalment i a casa, ara vénen de la pirotècnia i, per tant, estan pràcticament garantits. Però la tradició, el mite rigorosament complert, ha de seguir.

Després d'aquests preàmbuls arriba ja el dimecres, vigília de Corpus. (...). Dimecres, doncs, al migdia hi ha la passada dels gegants, precedits pel tabal i seguits pels músics: l'espai de la festa ha estat delimitat. Al vespre, novament la passada, ara amb la participació també del tabal, les guites, les maces i els gegants vells. Sortint de la plaça de Sant Pere la comitiva recorre el nucli antic i visita els domicilis de les autoritats municipals, o bé les cases que hagin assenyalat com a substitutives aquelles autoritats que visquin a la part nova de la ciutat. Tot i això, parada rere parada, amb piscolabis inclòs (normalment, coca) i barreja a dojo (barreja de Berga: moscatell i anís), aquesta minipatum ambulant acaba de matinada després d'un tirabol a la plaça de Sant Joan i un de darrer a la de Sant Pere.

Però la Patum de debò arriba el dijous de Corpus. Al migdia, a la sortida de l'ofici hi ha la Patum de lluïment, és a dir, una patum una mica més tranquil·la i sense salt de plens ni tirabol. I a la nit, a dos quarts de deu, Patum completa. A l'hora en punt, el tabal, davant d'una plaça de Sant Pere on sembla que ja no hi pot cabre ningú més, marca, parsimoniosament, greument, l'inici de la Patum.

(...) Hi ha patums de lluïment el dijous i el diumenge de Corpus al migdia, i patums completes els mateixos dies a la nit. A més, hi ha Patum infantil (de lluïment al migdia, completa a la tarda) el divendres. També hi ha altres actes de caire lúdic, però el seu protagonisme és ben poc. I és que la Patum, ho omple tot.

(Text de Josep Albà i Artigas. Extret del llibre Les festes a Catalunya)