 |
Lluís
Perarnau i Ripoll
"Aligot" |
El moment més emotiu és la primera vegada que
sento el ball de l'Àliga el diumenge de l'ascensió
just abans de la sortida del Tabal. Per a tots els berguedans
crec que és un moment especial que ens diu que aquest
any torna a haver-hi Patum.
Els que ballem l'Àliga disfrutem i ens emocionem durant
tot el ball. Tenim els nervis i l'emoció de com ens anirà
el ball. És un ball molt solemne i cal ballar-lo amb
tot el respecte i tota l'emoció que li podem donar. |
 |
És
l'entremès més distingit de la PATUM. Antigament eren
moltes les poblacions de Catalunya que tenien la seva Àliga que
esdevingué com a símbol de la població que la posseïa.
La nosta Àliga, cenyit el cap amb corona comtal, ens parla de
l'alliberament de l'antiga vila que, el 1.393, passà del domini
feudal de Joana d'Aragó, comtessa de Foix, al domini reial de
Joan I l'amador de la gentilesa, que regia la monarquia comtal catalana.
Comença
el ball de l'Àliga amb un delicat joc de peus, tot filigrana,
com una princesa captiva que broda amb esperança la senyera del
seu alliberament. Tot d'una comença a estrebar, incontenible,
a banda i banda fins que, trencades les cadenes, emprèn amplament
el vol pel serè de la llibertat.
La notable melodia que acompanya aquest ball és ampla i majestuosa
com les ambicions de tot un poble, esdevenint la més venerada
pels berguedans.
TEXT:
Escrit per Mn.Josep Armengou l'any 1973 amb la intenció
de ser llegit a la Plaça.
|
 |
Notícies
Agenda
El temps 
Inici local |
Vídeo en baixa qualitat
