FEM CAGAR EL TIÓ!
Per Marta Romera
Un tronc que donava béns com l'escalfor i la llum i de forma simbòlica oferia presents com llaminadures, torrons o neules. Amb el temps aquests regals han anat canviant i avui en dia el tió caga tot tipus de regals.
Així doncs, el Tió no es altra cosa que un tronc, que cada família té en algun lloc de la casa, que durant les festes de Nadal esdevé màgicament un simpàtic objecte que s'ha d'alimentar i que un dia determinat obsequiarà la família amb dolços i torrons que s'aniran consumint durant les festes de Nadal.
En general, el tió es comença a alimentar i cuidar pels més petits de la casa una o dues setmanes abans de fer-lo cagar. Se li donarà pa, aigua, una manta perquè no tingui fred... Arribada la vigília de Nadal, el Tió, es farà cagar, pels més menuts de la casa, tot donant-li cops de pal o bastó al mateix temps que es canten unes cançons característiques.
Al ser una tradició familiar o de petites comunitats (escoles, llars d'avis, associacions...) ha donat lloc a multitud de variants al Cagatió. Per exemple, de cançons, tot i que totes són molt similars, en podríem trobar una variant diferent a cada comarca i/o població.
LA CURIOSITAT!
La festa del "Caga tió" també es troba a diferents llocs del món amb altres noms, a Euskadi és l'Olentzero-emborra, a l'Aragó rep el nom de Troncada, Toza o Tizón de Navidad, a la Provença li diuen Lou Cacho-fio o Cachofio, a la Bretanya és el Kef Nedelek, a la Normandia el Chouque, a Bessin el Trefoué, a Westfàlia és el Christbrand, a la Vall d'Aran el Nadau Tidún... .
