ENTREVISTA A...
GLÒRIA CARNER
| CLAC BERGUEDÀ
 La seva veu és decidida i àgil, és xerrameca i entenedora, com si escoltar-la fes pensar que cadascú ha nascut per ser allò que és, i la Glòria ha nascut per ser professora i escoltar els joves durant hores, gràcies als seus estudis de psicopedagogia.
Totalment realitzada en la seva professió, ens assegura que no sabria fer res més que allò que fa, i que sempre ha tingut clar que volia ser professora, ja quan feia asseure la seva germana petita i li feia classes particulars. Tot i així, reconeix obertament que no era una alumna exemplar. Aquest factor, lligat al coneixement d'una psicòloga, van fer que s'especialitzés en psicopedagogia.
Després d'estudiar la carrera de Psicopedagogia a la Universitat Ramon Llull i el postgrau d'Atenció a la Diversitat, va treballar a Terrassa dos anys com a psicopedagoga i en fa cinc que treballa com a professora d'ESO i psicopedagoga de segon cicle del Col·legi La Salle i Doctor Saló.
Exerceix més com a psicopedagoga que com a professora, amb nois i noies de 12 a 18 anys. Treballa en l'anàlisi i tractament de tots aquells aspectes psicològics, pedagògics i socials que intervenen en l'aprenentatge i en el context escolar. També exerceix de professora d'àrees com la psicologia, la sociologia i els drets humans. Actualment és col·laboradora del Departament d'Ensenyament en tasques d'Investigació Educativa i està fent la llicenciatura d'Humanitats.
Valora el temps lliure com una necessitat imprescindible per funcionar bé durant tota la setmana. Sigui per la seva professió o pel seu caràcter, la Glòria es veu una persona que es preocupa de la gent, que gaudeix al màxim de la seva feina i que dedica a la família tot el temps de lleure que té.
- Com compagines la teva feina i la teva vida privada?
Molt bé. La base és l'organització, tenir un espai per a tot. Intento seguir una rutina setmanal que inclogui espai laboral, espai formatiu i espai de lleure (família i amics). Si he de dedicar més hores de les previstes a la feina, tinc clar que seran de la nit i entre setmana, però no en hores de lleure.
-Treballar amb persones fa que t'emportis problemes a casa?
Intento no fer-ho, perquè si fos així, no funcionaria res. Cal deixar els problemes de cada lloc al seu lloc i solucionar-los. Però costa, perquè el material de la meva feina són les persones, jovent amb vitalitat i força, i costa desprendre's d'això.
-És més difícil i important del que creiem la feina de ser professor/a?
Sí, i més si tenim en compte que cada un de nosaltres som responsables de 6 hores diàries de cada alumne/a. És important que els alumnes entenguin que l'ensenyament és, entre d'altres coses, la "lluita" d'un contra 30, que el professor/a ha de tenir en compte 30 maneres de fer diferents, mentre que l'alumne només n'ha de tenir en compte una, i això no és gens fàcil.
-Tens avantatges pel fet de ser professora i no professor?
No crec que en educació es pugui parlar d'avantatges, però sí de maneres de fer. Té avantatges el professor o professora que entén l'etapa o moment evolutiu del nen, en el meu cas l'adolescència i el que això comporta.
-Quin és el secret de l'educació durant l'adolescència?
Educar oblidant l'autoritat del "perquè ho dic jo" i del càstig sense previ avís. Cal marcar límits i conseqüències a les conductes, amb respecte, estimació i comprensió.
-Són iguals els nens i nenes d'avui que els de generacions passades?
No ho crec, les maneres de ser evolucionen segons els canvis socials. Els nens d'ara poden ser igual de feliços que els d'abans. Penso que la felicitat depèn d'un mateix i no de factors externs, tot i que hi poden tenir a veure però no són decisius.
-Quins diferents "problemes" hi ha?
Per exemple SABER VALORAR LES COSES: ho tenen tot massa ràpid i és difícil saber valorar realment una cosa que no t'ha costat gaire esforç. Si fos amb esforç, es valoraria més i es conservaria més.
Un altre exemple, PRENDRE DECISIONS SOLS I APRENDRE A FER-SE GRANS: els nostres avis tenien el tema resolt perquè després de l'escola s'havien de posar a treballar. Ara hi ha més de 400 estudis diferents, a l'etapa de la infància i adolescència estan sobreprotegits i a l'etapa adulta apareixen els problemes de falta de seguretat i sensació de fracàs que poden portar, fins i tot, a depressions.
La CONSTANT NECESSITAT D'ADAPTACIÓ al món canviant n'és un altre exemple. Estem en un món més fàcil (no es passa gana) però més complicat, com diria el sociòleg Salvador Cardús.
-Som més tolerants amb el concepte de la igualtat entre l'home i la dona?
No es pot generalitzar, tot depèn de l'educació rebuda al nucli familiar. Allò que t'han ensenyat de petit les persones que més estimes (els teus pares) és allò que et marcarà i acabaràs assimilant més. Però m'atreviria a dir que sí, que som més tolerants, i així ho veig en els crèdits de Drets Humans que imparteixo.
-Es podria escollir o descartar una sortida professional per ser més masculina o femenina?
Crec que actualment es valora més si realment hi ha sortida professional i si està ben remunerat.
-Són molt evidents entre adolescents els signes externs que demostren per exposar la seva masculinitat o feminitat?
Sí, però no voldria que s'interpretés en termes de desigualtat. L'adolescència és l'etapa en què es construeixen la seva pròpia identitat: física, sexual, sentimental i social.
-Val la pena ser dona en les pròximes generacions?
Sí, si es té en compte la igualtat.
-En què creus que no hi ha igualtat?
Per ser fills d'una familia humana, tenim els mateixos drets laborals, judicials i personals. Costa acceptar-ho, perquè implica una gran dosi de tolerància i comprensió per qui no ho cregui així. Es lluita per la igualtat laboral, però no existeix al 100%, perquè encara hi ha estudis sociològics que demostren que les xifres de retribucions i contractacions en termes masculins i femenins varien quantitativament. A la meva feina, per exemple, hi ha igualtat, sobretot perquè som defensors i ensenyem igualtat, lluitant per la desigualtat i potenciant la tolerància. La tolerància, la comprensió i el respecte són bàsics per a una bona convivència amb igualtat. Però la igualtat absoluta és impossible, perquè cada sexe té els seus trets diferencials, perquè som iguals en drets, però diferents pel que fa a maneres de pensar, sentir i actuar. Em faria por tanta igualtat, perquè potser acabaria esborrant allò que cadascú té de peculiar.
En resum, es pot ser diferent, però no desigual.
Dades personals:
Nom i cognoms: Glòria Carner Llovet
Edat:29
Ofici: psicopedagogia
Estat civil: casada
Fills:1 nena de 21 mesos
Aficions: llegir, veure museus i exposicions de tot tipus de sensibilitat artística, compartir el màxim de temps possible amb la família, passejar per davant del mar.
Autodefinició en 3 adjectius: metòdica, impacient, observadora
Petit qüestionari:
Es lluita per la igualtat? sí
Hi ha igualtat? no
Som el sexe dèbil? no
Series home en una altra vida? no
3 adjectius per a la dona: crítica, pensadora i somniadora
3 adjectius per a l'home: concret, pràctic i ràpid
|
