El Gremi Provincial de Pastisseria i Confiteria de Barcelona ha organitzat aquest any al Museu de Xocolata de Barcelona la segona edició del Concurs Josep Mª Vilella, un concurs que permet a tots els professionals de la xocolata presentar-hi les seves "obres d'art". Cal dir que aquest concurs està obert a tots els Gremis d'Espanya, que hi havia un total de 25 mones de diferents punts d'Espanya i que la Doleria Pujol va guanyar la categoria de bronze amb la mona de "La Cova de Queralt".
Quan temps fa que et dediques a aquesta feina?
No ho sé, tota la vida he estat vinculat aquí a la botiga. Però oficialment es pot dir que uns nou o deu anys.
I quan temps té la botiga de tradició?
Inicialment era "Casa Sensada" que estava al carrer dels àngels número 6 i era de la meva besàvia, que es va casar amb el "Pujol vell". Després va passar a dir-se "Dolceria Pujol, antiga Casa Sensada" i acualment la que tots coneixem com a "Dolceria Pujol", tot i que molta gent encara ens coneix com a Cal Sensada.
Imira, jo sóc la quarta generació i he après d'ells, he anat aprenent del meu pare, he fet cursets a Barcelona, a les fires... de tot això se n'apren moltíssim.
Què t'exigeixen per concursar?
Et donen unes normes a seguir i si la teva escultura hi entra, s'estudia si es pot arribar a presentar o no. Et demanen que sigui tota de xocolata, unes mides determinades i que entrin en un tema en concret, que cada any varia. També exigeixen que la peça no hagi participat en altres concursos. Era el cas de "La Cova", que és íntegrament de xocolata, fins i tot els petits detalls com poden ser els arbres, les fulles, les pedres... té unes grans dimensions i és té formes gaudinianes.
És el primer any que has participat en aquest concurs?
Sí, aquest ha estat el primer any que hi participava, tot i que vull recordar que fa uns vint-i-quatre anys el meu pare també va quedar tercer a la Fira de l'Alimentària de l'any 1987.
Quina impressió vas tenir al veure les altres escultures de xocolata exposades?
Em vaig espantar. Eren autèntiques obres d'art i hi havia grans mestres de l'art de la xocolata, entre ells, Pepe Balcells, un gran mestre xocolater. Recordo especialment una escultura d'un drac del Parc Güell i un Gaudí de xocolata de tamany real i bastantes peces relacionades amb l'artista degut a la celebració de l'any Gaudí.
I davant aquestes obres d'art, t'imaginaves guanyar?
No, mai! Fins i tot vam pensar en retirar-la del concurs. A més a més, la vam transportar ben embalatjada amb caixes i plàstics i el temps ens va acompanyar perquè estava núvol, però tot i així se'ns va trencar i vam haber de fer una reparació d'urgència...
Per curiositat, quan tardeu a fer una mona d'aquestes dimensions?
Depèn. Miro quan s'ha d'escaure Pasqua i sobre les dates treballo. Per la Cova vaig començar la segona setmana de gener i vaig acabar-la la primera setmana d'abril, uns tres mesos aproximadament, amb hores intermitents o seguides, en dies de festa, tardes... quan podia.
I l'any que ve repetiràs l'experiència?
M'agradaria, sempre està bé aspirar a una categoria plato o arribar a l'or! A més, estem molt contents perquè la mona de la Cova ha agradat moltíssim i, de fet, se l'han volgut quedar al Museu de Xocolata per exposar-la. I jo content. I recomano a tothom que hi vagi a visitar el Museu i la nostra Cova.
I des del Clac també volem felicitar a la Dolceria Pujol per la mona d'enguany "El Pont de Pedret", així com a totes les pastisseries de la comarca que han tardat mesos a construïr, com cada any, unes precioses obres d'art.
