Passat i futur de les festes nadalenques
 D'una banda, sempre hi ha presents els pessebres. Una tradició molt consolidada ja que es diu que el pessebrisme a Catalunya va ser introduït a través dels Franciscans. Per veure aquest arrelament, només cal dir que ja hi ha documentat un pessebre l'any 1300 i el segle XVI es pot considerar com el de la consolidació del pessebre familiar. Avui en dia, a més del caràcter que desenvolupa a dins la llar, també es poden visitar els anomenats Pessebres Vivents. Arreu del Berguedà, gràcies a l'entusiasme de la gent del poble, que es vesteixen i es comporten com havia estat molt anys endarrere, són possibles aquestes representacions. A banda d'això, també és típic els concursos i exposicions de pessebres. A Avià, per exemple, és la XXIX edició del concurs de pesebres en miniatura i també tenen la modalitat de pesebres virtuals.
El dia 24 de desembre hi ha una de les festes nadalenques més berguedanes. Bé, per ser precisos, hauríem de dir que pertanyen a la tradició de Sant Julià de Cerdanyola i de Bagà. És la Fia-faia. En la vigília de Nadal, és costum arrelada fer una encesa col·lectiva de grans torxes elaborades amb herba seca (el que és específicament una faia -Cephalaria leucantha-) i fer rondes pel poble. Abans, quan les falles ja estaven enceses s'acompanyava el portar-les per les places i carrers tot cridant: "Fia Faia! Nostre Senyor ha nascut a la paia". És un espectacle que, per la seva originalitat i vistositat atreu a molts encuriosits que es resisteixen a perdre una de les festes més arrelades al Nadal.
Els pastorets són una altra de les cites obligades si es volen viure unes festes nadalenques amb tots els ets i uts. Només a la ciutat de Berga, ja n'hi ha dues versions, els que són fets per la quitxalla (Pastorets infantils) i els que hi col·labora la gent de Berga en general (organitzat per l'A.T. La Farsa). També n'hi ha a altres localitats, com per exemple a l'Ametlla de Merola, que reben el títol de La Flor de Nadal. Unes representacions que amb tocs d'enginy expliquen de forma distreta el que se celebra per Nadal.
De l'altra banda, i anant cap a una altra forma de divertiment, ens trobem amb les Quines. Qui no ha passat mai una nit de desembre esperant que li toqués un regal en una Quina? Ben poca gent. Perquè és un acte que aplega una gran multitud de persones amb el denominador comú de les il·lusions i les esperances per què els toquin els regals i lots. A Avià i a Puig-reig són dues de les moltes localitats de la comarca del Berguedà que organitzen una Quina.
Ja veieu com estem en una comarca on el Nadal se celebra de múltiples formes. El que està clar és que aquestes festes són per gaudir-ne al màxim. Ara ja coneixeu algunes de les propostes, és hora que escolliu quines preferiu.
UN SOPAR DE NADAL AMB RECORDS DEL PASSAT
 S'estan perdent les tradicions? Tothom hi diu la seva. Però si així fos, valdria la pena preservar-les de l'oblit i reanimar-les al màxim possible. En el terreny gastronòmic, les festes nadalenques són molt riques en les receptes. Trobem, per exemple, els galls d'indis al forn, el peu de porc amb naps negres, la sopa de galets... I no ens podem oblidar dels dolços plaers de les postres: les neules, els troncs nadalencs, els turrons de xixona, de nata i nous, de crema cremada, d'Alacant, etc. Unes delícies que conserven tota la seva essència i gust tradicional si es fa amb la recepta de l'àvia, la de tota la vida.
Des de sempre, els fogons berguedans tenien un mateix aroma el dia del sopar de Nadal. Era la flaire d'un plat nadalenc de la nostra comarca, el que avui en dia podríem considerar un autèntic tresor culinari. Estem parlant, indubtablement, del blat de moro escairat. Ara per ara, encara hi ha cases que conserven la tradició de menjar-ne per aquestes dates, però cada vegada s'aposta més per un sopar que se surti de la tradició. El xef berguedà Miquel Marquez diu que últimament es tendeix més cap a un pollastre natural, un capó farcit o rostit al cava amb panses i pinyons. La recepta del blat de moro escairat, en certa forma, s'està perdent, perquè ja no es passa de generació en generació amb els secretets de la família. A part de la vessant més tradicional de les mestresses de casa, els cuiners professionals estan tornant a posar l'accent amb els plats autòctons de la terra, els més arrelats, tot recuperant-los i donant-los un punt de modernitat. La proposta que Marquez fa per donar un altre aire al blat de moro escairat és disminuir la quantitat de porc en benefici d'una pilota elaborada amb carn de vedella del Berguedà i pit d'ànec. El mestre de cuina afegeix que, per donar-li una nota de color, a l'últim moment s'hi pot afegir una mica de botifarra de perol. A més, com que el que es pretén és aconseguir un plat complert, el nap negre li dóna un toc extra.
Encara que es noten algunes diferències d'elaboració entre la recepta d'alguns professionals i les de les llars, sempre hi ha uns ingredients i una preparació inalterables. Entre uns i els altres, s'està intentant de no deixar caure en l'oblit una manera de cuinar i tractar els productes més propers. Aquí teniu una de les receptes tradicionals del blat de moro escairat. Segur que quan el tasteu, no podreu resistir-vos-hi!
|
