ENTREVISTA A...
Ramon Barniol, mossèn de Queralt
"Tan de bò dins l'església estés permès estar casats"
| JÈSSICA CAMINS
Ramon Barniol és fill d'Avià i fa vuit anys que va arribar a Queralt per ser-ne el mossèn. Des de llavors no ha parat de promoure millores a l'indret on passa la major part del temps. Abans, ja havia estat rector de Mollerussa i professor de Batxillerat a Solsona. Es considera una persona exigent amb ella mateixa i amb els altres, a més d'un apassionat per la naturalesa. Així doncs, va venir amb molt de gust a Queralt, un indret que l'apassiona i des del qual no es cansa mai de contemplar els perfils muntanyosos i els trencaclosques de camps que composen el paisatge.
Clac Berguedà: Des que va arribar a Queralt no ha parat d'introduir-hi innovacions. En què està treballant ara?
Ramon Barniol: Tinc moltes coses al cap. Hi ha una exposició de roba de la Mare de Déu i ara estem pensant en celebrar el dia dels nens. És una mica complicat perquè és època de vacances (del 31 al 8 de setembre) i, a més, hi ha molts casaments. Potser ho confiarem als escoltes o a algun agrupament dels pobles. Ha de ser una cosa humil. A més, en un futur, volem un ascensor per arribar a les habitacions de qui es cuida de Queralt. També estem fent una cartellera amb tot tipus de publicacions que ofereixen un cristianisme avançat, amb caire de formació i educació. És una iniciativa amb voluntat de servei, d'oferir allò que la gent busca.
C.B: A què es refereix quan parla de cristianisme avançat?
R.B: Vull dir un cristianisme obert. Perquè crec que en l'església hi hauria d'haver molta més obertura en tots els sentits. No se cap a on anirà l'institució eclesiàstica, però ¿a tu et sembla que no hi pot haver dones que puguin ser capellans?. El valor històric és un valor molt relatiu en aquestes coses.
C.B: Quins canvis creu que hi hauria d'haver?
R.B:Hi ha d'haver molta més llibertat d'elecció. I vaig més enllà, perquè tan de bò dins l'església estés permès estar casats. Això sí, sempre amb condicions. Perquè no tothom té les aptituds per a ser capellà de la mateixa manera que no tothom pot ser metge. Es necesiten uns coneixements, uns estudis i després s'ha de fer una valoració de qui és més adequat. S'ha de servir i t'ha d'agradar. Si l'evolució segueix com fins ara no es trobaran mossens, diaques o diaconesses per estar aquí a Queralt.
C.B: I a vostè, a més de tenir vocació, ja li agradava Queralt molt abans de ser-ne mossèn. Com l'ha influit el fet de ser de la comarca?
R.B: Segurament amb la forma de relacionar-me amb Queralt, però jo no me n'adono. Bé, jo ja vaig venir a Queralt amb molt bons ulls. De petit, quan arribaven les vacances d'estiu i em sobrava una hora i mitja abans d'anar cap a casa, pujava i baixava de Queralt. De més grandet, es pot dir que no venia mai a casa sense passar abans per Queralt.
"Em preocupo perquè la gent se senti còmoda a Queralt"
C.B: Amb quines espectatives va venir ara fa vuit anys?
R.B: La meva principal preocupació ha estat sempre que la gent es trobi bé aquí. Atendre'ls personalment amb molt de tacte i amabilitat, tant jo com els guardians. M'agrada estar-me molta estona preparant bé els matrimonis, les bodes de plata o d'or, amb un tracte molt personalitzat.
C.B: Vol millorar l'aspecte de Queralt. Però què li interessa més, l'església o l'exterior?
R.B: Vull millorar-ho tot. Encara que nosaltres només sóm amos de l'església i de la cova, la resta és de l'ajuntament. L'església s'intenta que sigui neta, clara, lluminosa i endreçada. Per això hem introduit alguns detalls com les flors naturals, l'eliminació de fums i males olors, etc. L'exterior també s'intenta que sigui agradable. Jo mateix vaig impulsar la pràctica del parapent des d'aquestes muntanyes. És un esport molt net, i l'única condició és que facin vol lliure, sense motor, perquè, si no, perd la gràcia de la naturalesa.
C.B: Promou activitats amb l'objectiu que la gent conegui més Queralt. La instal·lació de la càmara de TV3 va ser per aquest motiu?
R.B: De fet, no va ser per augmentar els visitants, sinó que em va venir la idea en els focs del 1994 quan estavem veient els diferents focus de l'incendi. Llavors vaig adonar-me que una càmara de control de tota aquesta zona seria molt útil. Ara, hi ha un altre projecte relacionat amb això, una estació meteorológica complerta i oficial.
C.B: I per acabar de millorar la prevenció de focs, ara hi ha un nou plà antiincendis. En què consisteix?
R.B: Són unes bombes terribles per donar molta pressió a l'aigua i mullar l'entorn de Queralt per prevenir que es calés foc en les edificacions de Queralt. En cas que encara faltés més pressió, se'n va cap on hi ha els bombers i des del seus camions li donen més força tot creant un circuit. Això éra molt important de fer, perquè Queralt s'ha calat foc a Queralt diverses vegades i s'ha d'estar preparat. Per tant, hem de tenir aigua. També estem treballant per portar més aigua conduint la de les muntanyes cap aquí. El Departament de Mediambient de la Generalitat ens ha assegurat que abans no s'acabi aquest mandat les obres estaran finalitzades.
C.B: Un altre dels últims projectes acabats és la soterració de la línia eléctrica. Per què era necessari?
R.B: Això pot salvar vides. Perquè quan hi ha boira a Berga els helicòpters no poden aterrar-hi, i amb les torres elèctriques que hi havia a Queralt tampoc ho podien fer aquí. Eren com una barrera. A més, si algú es troba malament aquí, és fàcil que el vinguin a atendre ràpidament amb helicòpter. I també una altra cosa: és molt més maco contemplar la silueta de Queralt tota neta.
C.B: L'element estètic està present en totes les iniciatives que tira endavant. La cadira elèctrica que porta a la imatge de la Mare de Déu n'és un exemple.
R.B: Sí, és una obra molt ben feta. S'ha intentat que no molestés a les persones que es vulguin agafar a la barana i, alhora, és agradable a la vista. Per això hem enginyat unes guies discretes. La rampa per a accedir-hi també s'ha construit amb delicadesa, hem hagut d'aixecar el terra i reformar-lo una mica perquè el dibuix quedés bonic i acabat. Semblen tonteries, però és molta feina i diners. El que sempre intentem és integrar tots els nous elements en l'entorn, perquè quedi bé i harmoniós. |