Per Tots Sants, castanyes i panellets.
el dia 1 de novembre se celebra la festa dels difunts, una data en al que s'han anat consolidant uns menjars típics.
| JÈSSICA CAMINS
 Un dels costums més característics de la diada de Tots Sants és la castanyada. L'origen d'aquesta tradició és incert, tot i que se suposa que prové dels campaners que no paraven de fer sonar les campanes de les esglésies per avisar els veïns l'oportunitat de pregar per als difunts. Per refer forces, van començar a menjar el que més abundava: castanyes. A partir d'aquí van anar sorgint les castanyeres que, encara avui en dia, trobem pels carrers dels nostres pobles des dels volts de Tots Sants fins ben a prop de Nadal. A l'actualitat, tot i haver alguna que altra parada portada per castanyeres, és més habitual trobar-hi gent jove, sobretot estudiants, que troben en aquesta activitat la possibilitat d'obtenir uns beneficis econòmics durant uns dies. Però també són propis d'aquests dies els moniatos i els panellets. L'origen dels panellets com a menjar característic de la diada de Tots Sants és poc clar. Poden ser un record d'antics àpats funeraris: en alguns indrets la gent portava els panellets a l'església en cistells i se'ls menjava dins del mateix temple en comunitat. En les poblacions de la Catalunya vella, hi havia el costum de celebrar una menjada després de la mort d'algun familiar.
Un altre costum, d'origen molt anterior al cristianisme i que ha previscut fins a temps recents, és el de fer ofrenes rituals a l'església o davant la sepultura, especialment de pa, que devien servir simbòlicament a l'ànima del difunt en el seu viatge al més enllà. Hi havia un tipus especial de panets d'ofrena que es destinava als morts, la qual cosa fa pensar que els nostres panellets tinguin els seus orígens en aquests costums funeraris avui perduts. També, hi ha qui situa l'inici de la tradició de menjar panellets. en el mateix temps que les castanyes. És a dir, quan els campaners havien de refer-se després de tant tocar. Llavors, els forners van començar a fer una pasta unida a substàncies dolces per fer-la més apetitosa que acompanyar les castanyes torrades. Fos quin fos el seu origen, el que és cert és que en l'actualitat els panellets. són típics de moltes poblacions de Catalunya, encara que en altres comarques reben noms diferents, com migetes. En alguns indrets fan, aquesta diada, uns bunyols semblants als que es fan per Setmana Santa, però el més habitual és elaborar aquest producte de rebosteria casolana amb els ingredients bàsics de l'ametlla, el sucre i l'ou. A més, poden anar coberts o no de pinyons i moltes cases en fan d'especials, segons el seu costum i imaginació, afegint-hi coco, xocolata, etc. Ara el que toca és gaudir d'aquestes delícies i els padrins més tradicionals poden regalar-ne als seus fillols tal com es feia anys enrera.
|
· Recepta dels panellets. de pinyons
|
INGREDIENTS PER A UN QUILO:
- 1/2 quilo d'ametlles moltes.
- 200 grams de patates bullides i "xafades".
- 400 grams de sucre.
- 1 clara d'ou i la pell de llimona ratllada.
- 1/2 quilo de pinyons i 1/4 d'ametlles mòltes.
PREPARACIÓ: barrejar tots els ingredients menys la clara d'ou i deixar-la reposar 4 hores.
Després fer boles amb la massa i envernissar-les amb la clara d'ou.
Posar les boles al forn, ben calent, vuit minuts per sota.
|
| |
|
