Sergi Lleixà és un dels noms que està més lligats al desenvolupament de les botigues de la ciutat de Berga en els últims temps. El dinamitzador del Centre Comercial a Cel Obert de Berga és psicòleg i dóna classes de merchandising. A més, treballa en una consultora de màrqueting i és especialista en recursos humans, la qual cosa el posiciona molt bé per a ocupar aquesta feina. Tot i que el càrreg que ocupa és novedós en aquesta comarca, ja hi ha una setantena de dinamitzadors comercials arreu de Catalunya que vetllen perquè els comerços progressin i millorin.
Clac Berguedà: Com està el tema de la dinamització a Berga actualment?
Sergi Lleixà: Ja tenim signat el conveni, és a dir, que el director general de comerç corrobora que hi ha uns diners destinats a realitzar les accions proposades al pla estratègic de Berga. I ara és hora d'invertir-los. El projecte més ambiciós que tirarem endavant és un pla de senyalització, perquè s'ha de donar un referent a través d'una imatge comuna fent un eslògan, una marca i un logotip. S'ha de saber on comença i on acaba el centre. També s'està pensant en unes banderoles per posar a totes les entrades. L'ajuntament farà una acció de renovació de la senyalització exterior (per exemple per la carretera) on s'hi inclourà el pictograma i logotip del centre comercial. A més, hi haurà unes bosses iguals per a totes les botigues per distingir-nos. En realitat no podem competir contra les grans superfícies, però intentarem aportar més creativitat.
C. B.: Però a part d'imatge també es deu necessitar contingut, oi?
S. Ll.: Per suposat. I això s'aconseguirà amb accions concretes com en la campanya de Nadal. Aquest any ja es vol adjuntar tothom del centre comercial per potenciar l'animació i la compra lúdica. La gent no compra per necessitat, és per aquest motiu que jo crec molt en el binomi cultura i comerç. Per poder lligar que els comerciants treballin i la gent estigui ociosa i entri a les botigues es vol generar accions d'animació. Si augmentes el volum de gent al carrer és de calaix que augmentes les vendes a les botigues.
C. B.: Tots aquests projectes com es financen?
S. Ll.: La font de finançament és múltiple. Ve donada per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Berga, la Cambra de Comerç i Unió de botiguers i comerciants. També volem tendir a aconseguir autofinançar-nos a mig termini perquè viure de subvencions és impossible. La Generalitat és una aixeta que al principi confia amb tu, però després posen uns determinats milions, però tu també hi estàs obligat. Cada cop ells tallen més i esperen que tu hi posis més. De moment aconseguim el fiançament mitjançant quotes i alguna altra cosa que aporta diners com les rifes de nadal i la loteria que cada any es fa. La gent ha de creure en el projecte i en nosaltres. Per aquest motiu som molt transparents amb la gestió. També hi ha l'opció de fer una targeta de fidelització (amb una àrea d'influència de 40.000 clients), editar una revista del centre comercial o tenir una pàgina web per estar posicionats a internet. Però això és a llarg termini.
C. B.: I parlant de diners, qui paga el teu sou?
S. Ll.: La càmera de comerç va ser la que em va proposar pel càrrec, i també és la que paga el meu sou. No són els comerciants directament, per tant, és un servei professional que no els suposa cap despesa extra.
C. B.: Des de quan ets dinamitzador?
S. Ll.: Des de l'octubre del 2000, quan em vaig presentar a un procés de selecció. De seguida, quan vaig pujar a aquí a Berga per tenir contacte amb la gent de l'associació, vaig veure que era un lloc realment competitiu, que donava marge d'acció i on hi havia interès.
C. B.: Com es nota la motivació en els comerciants?
S. Ll.: M'en vaig adonar amb una cosa molt senzilla: abans aquí hi havia cinc associacions de comerciant, i llavors es van ajuntar en una. Aquesta és una condició indispensable per què hi hagi la figura d'un dinamitzador, ja que és un interlocutor que ha de tenir pes específic dins la unitat de comerciants. De tota la zona que hem limitat a cel obert estem a un 92% d'afiliació, que és de les més altes de Catalunya. Per tant, som representatius, i això em valida per a exercir la meva feina.
C. B.: Quins han estat els primers passos a seguir?
S. Ll.: Fins ara hem fet feina de subvenció, del darrera; però a partir d'ara ja es veurà més la feina. La dinamització comercial és sempre un procés a llarg termini. A cap lloc veuràs que amb vuit mesos es vegin accions; o sinó, és dilapidar els diners. També vaig mantenir relacions amb l'Ajuntament, perquè si bé és cert que, al principi, hi havia una mica de separació amb el consistori, ara ja s'ha aconseguit un diàleg fluid. Cada setmana o setmana i mitja tenim una reunió amb el regidor de comerç, Toni Llorenç, per veure com està el tema.
Ja s'ha fet un estudi comercial (d'oferta i demanda) i a partir d'aquí s'en desprèn un pla estratègic o unes accions que el tècnic que ho va fer (donat per la Generalitat de Catalunya) considera que s'han de dur a terme. És el mateix tècnic el que delimita una zona segons criteris com freqüència de comerços per metre quadrat. Durant aquest any ho he estat revisant, validant, i he anat a buscar subvencions.
C. B.: I, quina és la zona considerada Centre Comercial a Cel Obert?
S. Ll.: Avarca pràcticament tot Berga, perquè s'ha fet una redefinició de la zona original. En un principi passava pel Camí del Roser, el Carrer Major i el Passeig de la Industria. Ara també s'inclouen moltes altres zones com el Passeig de la Pau o el carrer Gran Via.
C. B.: Hi ha alguna acció que hagis fet que ja sigui visible?
S. Ll.: L'any passat ja es va gestionar tota la il·luminació conjunta de Berga per Nadal. I també s'ha aconseguit una cosa molt important: gestionar totes les subvencions de Berga (que pel fet de ser centre comercial a cel obert ha tingut dret a entrar en una de les bases subvencionables de la Generalitat de Catalunya). Els comerciants que han fet reformes o tenien previst fer-ne han pogut obtar-hi. Són, en total, uns quinze comerços que rebran fins a tres milions de pessetes cada un.
C. B.: Però també et deus trobar amb alguns problemes.
S. Ll.: Aquí Berga hi ha un problema fonamental de creació d'aparcaments. I estem buscant solucions. Per exemple, s'intenta que el pàrquing del mercat municipal, que fins ara era exclusiu pels clients, estigui obert durant les tardes per tothom que vulgui accedir al centre comercial. També es pot facilitar les zones blaves a un preu tou, reduït. La solució idònia seria fer un nou aparcament, però això significa molts diners, massa.
