La LOGSE: el nou sistema educatiu
Jèssica Camins
Els errors en l’educació provenen dels professors, dels pares o dels alumnes? Evidentment alguna cosa falla...
El sistema educatiu ha canviat. Ja fa uns anys que s'han oblidat les sigles EGB, BUP o COU i s'ha passat a sentir-ne altres com ESO, LOGSE o BAT. Però la modificació en el camp de l'educació no consisteix només en un canvi de nomenclatura, sinó que és molt més complex.
Les bases teòriques en les que es recolza el nou sistema educatiu varien, poc o molt, en la pràctica. Com en tot, la posada en escena acostuma a ser més complicada del que sembla. Els professors s'han hagut de reciclar per atendre les noves necessitats i concebre l'educació d'una nova forma, el material s'ha de renovar i actualitzar, les instal·lacions s'han d'adequar a noves matèries... Uns canvis que no es fan de la nit al dia, requereixen temps. Els centres educatius de la comarca ja apliquen la LOGSE i alguns d'ells ja han adquirit un cert bagatge i experiència. Així doncs, es pot entendre que hi ha, hi ha hagut, i hi haurà opinions a favor i en contra de la reforma. Per una banda, es parla que el nou sistema afavoreix l'atenció a la diversitat d'un alumnat més heterogeni, ajuda a superar-se i progressar als alumnes amb dificultats i incentiva encara més als que segueixen les matèries amb normalitat. Per una altra, existeixen opinions que afirmen que no s'hi destinen prou diners per a una correcta aplicació, que la massificació de les aules condueix a no poder desenvolupar certes activitats, que els alumnes adquireixen menys coneixements, o que s'accentuen les discriminacions.
Tots estem implicats en l'educació
És habitual, també, plantejar-se si tots els elements que conformen l'educació funcionen correctament. En concret, els pares, els professors i els alumnes. Potser s'està massa pendent que els fills rebin formació extraescolar complementària i no es para prou atenció als estudis obligatoris que segueixen? Potser els professors no saben transmetre els seus coneixements o no incentiven prou? Potser els alumnes es relaxen excessivament en el nou sistema educatiu? Vés a saber. Potser és una mica tot o potser no és res d'això. Cadascú pot pensar el que vulgui, però per tenir un bon criteri cal estar informat.
Per tot aquell qui estigui interessat en opinar sobre la reforma, Clac Berguedà i Inforber posa a la seva disposició un fòrum a internet fins a la fira de maig (s'hi accedeix des de la pàgina www.bergueda.com ). En el pròxim número de l'edició en paper hi haurà un resum dels resultats, i a internet es podran consultar des del mateix dia de la fira.
Quatre pinzellades dels estudis al Berguedà
Amb l'entrada en vigor de la Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE) l'ensenyament obligatori acaba a 4t curs de l'ensenyament secundari obligatori (ESO) als 16 anys. A partir d'aquesta edat, els nois i noies poden escollir inserir-se en el món laboral o bé començar estudis postobligatoris. Si decideixen continuar estudiant, hi ha diferents camins: el batxillerat (BAT) o els cicles formatius (CT).
El primer pas cap a estudis superiors: el batxillerat
Els alumnes que vulguin fer estudis universitaris o Cicles Formatius de Grau Superior hauran de superar dos cursos estructurats en un cicle, és a dir, el Batxillerat. Per accedir-hi, però, han d'haver superat l'ESO.
En aquest punt, els alumnes han de començar a definir les seves preferències i encaminar-se cap a la modalitat de Batxillerat artístic, tecnològic, de ciències de la naturalesa i de la salut, d'humanitats o de ciències socials. Depenent d'aquesta elecció podran accedir a unes determinades carreres i no a unes altres. Per exemple, amb un batxillerat tecnològic no es pot estudiar una filologia.
Quant a assignatures n'hi haurà unes de comunes, unes d'optatives i unes específiques de cada modalitat.
A la comarca hi ha diversos centres on es pot cursar Batxillerat, tant públics (IES Alt Berguedà, IES Gironella, IES Guillem de Berguedà de Berga, IES Puig-reig) com concertats (Doctor Saló de Berga). Tanmateix, la branca artística no la imparteixen en cap d'ells. Això significa que qualsevol jove berguedà que vulgui tenir formació artística suficient com per accedir a carreres universitàries o a cicles formatius de grau superior relacionats amb art, s'hagi de traslladar a comarques veïnes.
Directe a la professionalització: els Cicles Formatius
Els Cicles Formatius estan pensats per capacitar per a l'exercici qualificat de diverses professions. Per aquest motiu proporcionen a l'alumnat la formació necessària per adquirir la competència professional característica de cada títol, a més de comprendre l'organització i les característiques dels sectors corresponents.
Als cicles formatius de grau mitjà s'hi accedeix havent superat l'ESO, o bé, en cas contrari, mitjançant una prova d'accés. Tanmateix, és important saber que per cursar els cicles formatius de grau superior és necessari haver superat el Batxillerat.
Un dels trets més característics dels Cicles Formatius és que bona part de les hores es dediquen a la formació en centres de treball per conèixer de primera mà el món laboral, la cultura d'empresa i així possibilitar el contacte amb la tecnologia més avançada. És a dir, que és una forma d'iniciar un historial professional acreditat.
L'Escola d'Arts i Oficis de Gironella i l'Escola Tecnicoprofessional Sant Francesc de Berga són alguns dels centres berguedans que ofereixen aquests estudis postobligatoris. En concret, a l'escola de Gironella s'hi imparteixen cicles formatius de la família artística i a la de Berga de la família administrativa i industrial.
La gran mancança de la comarca: Estudis Superiors
Els berguedans que vulguin obtenir estudis universitaris han de traslladar-se a altres comarques. La majoria trien el Barcelonès, però també n'hi ha que decideixen anar a les Universitats de Vic, Girona, Lleida o Tarragona. S'ha de tenir en compte, però, que per accedir a qualsevol facultat o escola universitària primer has de passar les proves de selecció (PAAU).
Si parlem de Cicles Formatius de Grau Superior, tenir el batxillerat aprovat ja és suficient per poder entrar-hi. Aquesta classe d'estudis superiors sí que es poden realitzar al Berguedà, tot i que l'oferta no sigui gaire àmplia.
Una via alternativa: la Formació No Reglada
A part de tots aquests estudis, existeix una altra branca diferent. Parlem dels estudis no reglats. Alguns dels centres de la comarca on s'imparteixen són Cal Pons i el Consorci de Cercs. Depenent del col·lectiu al qual s'adreça cada curs en concret (dones, joves, aturats majors de 40 anys...) s'utilitza una determinada metodologia.
També hi ha les anomenades escoles taller que són uns projectes públics d'ocupació adreçats només a joves d'edats compreses entre els 12 i els 24 anys. Els nois o noies de les escoles taller majoritàriament no han aprovat l'Educació Secundària Obligatòria. És per això que un dels objectius afegits és que es puguin arribar a treure el títol. A més, el curs també inclou aspectes de salut laboral i de prevenció de riscos sigui quin sigui el mòdul escollit. En tots aquests cursos s'hi inclou una pràctica real. Darrera de tot això l'objectiu bàsic és la inserció, la rehabilitació i, també, trobar feina concreta. Hi ha diferents mòduls depenent de l'ofici que es vulgui aprendre (fusteria, lampisteria, jardineria, construcció...). Cal remarcar que la formació més teòrico-pràctica dura el primer mig any . Després els alumnes passen a ser treballadors de l'escola mitjançant un contracte laboral de treball de mig any fins arribar a un màxim any i mig ja que els projectes de les escoles taller tenen una durada global de dos anys.
A més de les escoles taller també hi ha els anomenats Tallers Ocupacionals. Aquests consisteixen en uns programes subvencionat per la Generalitat perquè es pugui contractar gent mitjançant la subvenció pel període d'un any.
