MAGDA PÉREZ
"Sóc l'Esther Plans i Lizán. Tinc 22 anys i sóc peixos. Sóc de Berga, tot i que treballo i estudio a Barcelona. Sóc enginyer de telecomunicacions de l'aeroport del Prat de Barcelona.. El meu color preferit és el groc i el meu número de la sort el 3. M'agrada molt escoltar música, dibuixar, llegir i, sobretot, el bàsquet. El meu somni professional seria poder ser controlador aeri i entrenadora d'un equip femení en el meu temps lliure."
Què va ser el que va fer-te decidir a ficar-te en el món de l'arbitratge? Va anar una miqueta tot lligat a què jugava a bàsquet, a què vam entrenar a un equip escolar...Vam començar a fer de taules i, al final, degut a què al Consell Esportiu del Berguedà li faltava gent i, la gent que ha jugat i ha entrenat coneix millor les regles i sap de què va i li agrada més el bàsquet, doncs, al final, t'acabes ficant en el món de l'arbitratge.
Com es porta això de ser àrbitre i dona? Home, això de ser àrbitre, com que no és a nivell professional si no més aviat com una cosa de lleure, es porta bé. El que passa que, quan estàs arbitrant, és difícil decidir a vegades. I com que hi ha un nivell força baix de bàsquet, doncs has de deixar de xiular moltes coses, perquè els nens puguin jugar i que gaudeixin del partit, perquè si no, al final, no podrien jugar gairebé res. I bé, el de ser dona... com que la majoria d'equips infantils i cadets que arbitrem són mixtes o bé femenins i hi ha moltes entrenadores ara, no suposa cap diferència de grau de ser home o ser dona.
T'ha suposat algun problema? A vegades sí que hi ha algun pare que diu allò de "dona havia de ser!". Però crec que es fiquen menys amb tu per ser dona. Una àrbitra dona tindrà menys problemes que un àrbitre home en el fet que després d'un partit et diran que ho has fet malament i potser ho relacionaran amb què ho has fet malament perquè ets dona, i et diran que és normal que hagis xiulat malament perquè ets una dona... Però et tenen més respecte, no t'insulten ni es fiquen tant amb tu com ho farien si fossis un home.
Els nens també insulten l'àrbitre? No, poques vegades, ells estan per la pilota, estan més per jugar i passar-s'ho bé que no pas per l'arbitratge. Acostumen a picar-se o a insultar-se entre ells. Els més grans, tampoc l'insulten, però si que se li queixen, més que abans: fa un parell o tres d'anys, pràcticament no deien res, ara estan una mica més rebotats.
Com veus el funcionament i la situació de l'esport escolar del Berguedà? Ha baixat molt el nivell de participació, tant en quantitat de gent com en quantitat d'equips. Hi ha un parell d'equips que s'ho prenen més seriosament i podries dir que tenen més nivell que l'escolar que hi havia abans. Però com que hi ha molta menys competició i menys equips, crec que la competitivitat ha baixat i, aleshores, el rendiment també. Sobretot es nota moltíssim quan hi ha intercanvis o festivals o competicions amb Barcelona... es nota molt que el nivell d'aquí és més inferior.
I el nivell de la canalla? Ara es comença des de benjamins i alevins i això és molt bo, si segueixen i es manté l'entrenament, perquè tindran un nivell més alt. Però els que han començat des de la categoria infantil, el nivell és molt baix, suposo, perquè no hi ha hagut prou motivació.
Has trobat alguna petita estrella? Sí, hi ha algun nen petit que ho fa prou bé i sobresurt de la mitja... Fa molta gràcia, perquè als petits els costa molt encistellar, però veus que els hi fa una il·lusió i una gràcia! No només el qui l'ha ficada, si no que davant una encistellada, tot l'equip s'emociona!
Quina creus que seria la solució per pujar aquest nivell? Crec que s'hauria de fer alguna espècie de competició a nivell comarcal però amb més promoció i, sobretot, que les escoles promocionessin l'esport als nens, sigui bàsquet, futbol..., però que facin alguna cosa des de petits perquè si no acabarà desapareixent: si no hi ha una base, quan ja ets gran és molt més difícil d'enganxar-te a fer qualsevol esport.
Quin tipus de competició és la millor per a un nen: l'escolar o la federada? Com a iniciació al bàsquet és millor que sigui escolar. En les categories d'infantil i cadet crec que és el moment de passar-se a federat. Això és molt bo perquè així poden veure el nivell de l'altra gent i s'adonen del que es pot fer i veuen que tothom ho pot fer, que no és impossible... Llavors el nivell d'entrenament puja i el nivell dels equips també. Si et quedes en l'escolar et perds tot això i et perds millorar.
Què és el millor i el pitjor d'arbitrar a nens? El millor de tot és veure la il·lusió i les ganes que hi posen. Home, és avorrit arbitrar-los, perquè tenen poc nivell... no els pots xiular gaire perquè han de jugar i és més que res vigilar-los i intentar instruir-los una mica: és un arbitratge que té molt d'ensenyament.
Explica'ns alguna anècdota divertida. Una vegada, xiulant a uns nens petits, doncs els xiulaves i ells seguien jugant i passaven de tu... Rius perquè veus que estan tan emocionats que no et fan ni cas
Has pensat mai en professionalitzar-te? No, perquè preferiria portar un equip que no arbitrar.
