Clac berguedà

Clac nº 43

ENTREVISTA A...
                               JOAN ARMENGOU, fundador del concurs de gossos d'atura

GEMMA SOLER

Enguany fa 38 anys que el pastor castellanenc Joan Armengou, juntament amb el seu germà, van portar el concurs de gossos d'atura a Castellar de N'Hug. Anteriorment el concurs tenia lloc a Ribes de Freser però quan va deixar de celebrar-se en Joan i el seu germà van demanar permís per "emportar-se´l" al seu poble, actualment aquest concurs ha esdevingut internacional i un motor turístic per a aquesta petita població de l'alt Berguedà.

Com se li presenta el concurs d'enguany?

Jo crec que molt bé, el què passa és que no saps mai com reaccionarà el gos el dia del concurs. Pot ser que el gos sigui molt bo però que al veure tanta gent agafi nervis, s'atabali, s'esveri i no el puguis fer creure.

Quantes vegades ha guanyat el concurs?

Amb el gos que participo aquest any, el Blanc, ja l'he guanyat alguna vegada. La primera edició del concurs també la vaig guanyar amb un altre gos, el Brillant. A Ribes de Freser també l'havia guanyat algun cop. Les altres vegades solo quedar segon o tercer.

Com entrena el seu gos per al concurs?

Quan són més petits ho fem en un corral amb unes 20 ovelles o xais petits i consisteix en fer treballar el gos, començar a dominar-lo. Després ja es passa a l'exterior amb el bestiar més gran i consisteix en que vagi obeint a les ordres com "esquerra", "dreta", "quiet"...
El dia del concurs l'espectacle és singular, el gos creu gairebé sempre al peu de la lletra les instruccions del pastor. Sembla que hi hagi una connexió especial entre amo i bèstia. El pastor, dret amb la vara alçada en direcció al ramat, articula sons paraules i xiulets que aconsegueixen que el gos condueixi el ramat dins del tancat.

D'on provenen els sons o gestos que utilitza el pastor per comunicar-se amb el gos?

Això ve del gos català d'atura. Aquest, quan ha de guiar els ramats pot seguir les indicacions d'un pastor que està a més de mig quilòmetre lluny. No sent les paraules però sent els xiulets o senzillament, el pastor pot comunicar-s'hi fent anar el mocador cap a la dreta o cap a l'esquerra i el gos ja sap el què ha de fer.
El gos d'atura va ser reconegut com a raça l'any 1915. Es defineix com un animal sobri, intel·ligent, molt viu, ben conformat i bonic pèl, de mirada noble i resistent al fred i la calor. D'entre les seves qualitats cal destacar l'equilibri entre la confiança en el seu company i la desconfiança amb allò desconegut, la capacitat de reaccionar ràpidament davant de situacions estranyes i amb capacitat de prendre decisions a partir d'interpretar al situació.

Quina funció tenen els gossos que participen al concurs durant l'any?

La veritat és que no fan poca cosa, és a dir, no poden sortir a guiar ramats perquè llavors agafarien mals vicis i no resultarien útils per als concursos. Els tenim a casa i els entrenem per als concursos i exhibicions.
La participació a concursos de gossos d'atura li han portat a en Joan més de una anècdota. En una exhibició va ser enregistrat i entrevistat per una televisió japonesa, també conta que al seu germà, habitual també dels concursos de gossos, li van fer arribar un quadre on apareixia el seu gos pintat, l'autor era un pintor que va quedar meravellat amb el gos i l'espectacle.